El diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (diec) defineix el pronom relatiu de la manera següent:
"Pronom que remet a un element nominal, prèviament aparegut en l’oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d’adjectiu o substantiu."
En aquest article ens fixarem en les formes que introdueixen una frase adjectiva i que compten amb un antecedent explícit dins de la principal. Per començar el nostre periple al llarg de l'origen dels relatius dins de les llengües romàniques, amb remissions a les formes que podem trobar en altres llengües (especialment, es farà esment als relatius en anglès i en alemany), analitzarem com són aquests pronoms en la nostra llengua.
En català, els relatius amb antecedent explícit es poden classificar en tres grups:
Àton: el relatiu àton adopta la forma que, pronunciat [kә], indistintament del fet que faci referència a un ésser animat o a una cosa i pot desenvolupar les funcions de subjecte, de complement directe i de complement circumstancial de temps. Encara que canviï la funció sintàctica, la forma es mantindrà inalterable.
- Els pintors que van venir ahir han fet una bona feina >>> El relatiu fa de subjecte dins de la frase subordinada.
- El dia que ens vam conèixer plovia >>> En aquest cas, el relatiu serà un circumstancial.
Tònics: pel que fa als relatius tònics, hem de distingir entre el que es refereix a persones que adoptarà la forma qui ['ki] i el que es refereix a coses, què ['kɛ]. Tant l'un com l'altre aniran precedits d'una preposició.
- És culpable del delicte de què l'acusen >>> El relatiu és complement preposicional.
- La noia amb qui anava és la meva germana >>> El relatiu és un circumstancial.
Adverbial: l'adverbi de lloc on ['on] també pot introduir una frase adjectiva. La funció d'aquest serà la de complement circumstancial de lloc.
El lloc on hem aparcat és zona blava >>> Aquesta forma només s'accepta si l'antecedent designa un espai físic, si no és preferible utilitzar en el, la qual o en els, les quals.
Totes aquestes formes es poden substituir per el qual, la qual, els quals i les quals. Aquests nous relatius hauran de concordar en gènere i número amb el seu antecedent.
A continuació, analitzarem els pronoms relatius dins d'altres llengües romàniques i els compararem amb els que acabem de presentar.
L'occità, llengua molt propera del català, presenta els pronoms relatius següents:
- que >>> Forma àtona que pot fer la funció de subjecte, complement directe, complements de règim o circumstancials i complement del nom: Los gos que laira 'El gos que borda'; L'òme que cercatz 'L'home que busqueu'; L'endreit qu'anam 'El lloc on anem'; Lo dròlle que t'avèm parlat 'El noi de qui t'hem parlat'.
- dont >>> Aquest pronom té el sentit de pertinença i l'analitzarem més endavant en francès ja que aquesta llengua també compta amb aquest relatiu.
- lo qual, la quala, los quals, las qualas >>> Formes tòniques que poden fer les mateixes funcions que l'àton que. En aquest cas, concorda en gènere i número amb l'antecedent: M'agrada la facilitat amb la quala fas tos vèrses 'M'agrada la facilitat amb la qual composes versos'.
Hem de dir que el caràcter tan versàtil del primer pronom li confereix l'estatus de forma més utilitzada.
El castellà compta amb la forma que que tant pot anar sola i fer la funció de subjecte o de complement directe, com anar precedida de preposició i desenvolupar altres funcions. Per a referirse a persones, la llengua castellana utilitza el pronom quien ['kjen] (que es pot flexionar en número, quienes) precedit de preposició. Totes aquestes formes poden substiuir-se, com en cas català, per el cual, la cual, los cuales i las cuales així com també per el que, la que, los que i las que, aquestes últimes inexistents en català. Hem de destacar també la presència dels adverbials donde, cuando i como.
Exemples:
- La empresa que crearon el año pasado ha obtenido muchas ganancias >>> relatiu en funció de complement directe.
- El abogado de quien te hablé ha salido hoy en la televisión >>> aquí, el relatiu, precedit de preposició, fa la funció de complement preposicional.
Un relatiu propi del castellà és el cuyo, cuya, cuyos, cuyas que a banda de remetre a un antecedent, acompaña un nom amb el qual concorda en gènere i número. Un exemple amb equivalent en català és:
- El alumno, cuyos padres se entrevistaron ayer con el director, ha vuelto a molestar en clase >>> L'alumne, els pares del qual es van entrevistar ahir amb el director, ha tornat a molestar a classe.
En el cas del català, el relatiu farà la funció de complement del nom, mentre que en castellà desenvolupa la mateixa funció que el nom que determina.
En castellà disposem també de pronoms adverbials: donde (lloc), cuando (temps) i como (mode).
El cas del francès és una mica diferent. La llengua gal·la compta amb les formes que i qui, però aquí ja no es refereixen a coses i a persones, sinó que s'usen per a diferents funcions sintàctiques. Vegem-ne un parell d'exemples:
- Le garçon qui parle est mon frère 'El noi que parla és el meu germà' >>> En aquesta frase, el relatiu fa la funció de subjecte dins de la subordinada.
- Le garçon qu'il a rencontré hier est mon frère 'El noi que (ell) va conèixer ahir és el meu germà' >>> En aquest cas, el relatiu funciona com un complement directe.
Per a les funcions de complement del nom, complement de l'adjectiu o complement preposicional, el francès té el terme dont. Vegem-ne alguns exemples d'ús:
- Nous avons un ami américain dont le nom de famille est d'origine française 'Tenim un amic americà, el cognom del qual és d'origen francès'.
- J'ai écouté avec plaisir ce pianiste dont on m'avais beaucoup parlé 'Vaig escoltar atentament aquell pianista de qui m'havien parlat tant'.
El primer exemple seria l'equivalent del castellà cuyo, mentre que el segon es forma a partir de la preposició regida pel verb parler, és a dir de. Val a dir que quan el verb regeix una altra preposició o bé quan hi ha una locució preposicional els pronoms relatius adopten altres formes segons si l'antecedent es tracta d'un objecte o d'una persona.
- La jeune fille avec qui je suis venu est la soeur de Jean 'La noia amb qui he vingut és la germana d'en Joan'. >>> PERSONA
- Le cours auquel nous nous sommes inscrits commence demain 'El curs al qual ens hem inscrit comença demà'. >>> OBJECTE
Finalment, hem d'esmentar el relatiu adverbial où quan l'antecedent és un lloc.
La llengua italiana usa, habitualment, dos relatius invariables: che i cui.
El primer, igual que passa amb els seus homòlegs romànics, el trobem fent les funcions de subjecte i d'objecte directe:
- La ragazza che sta parlando è la figlia del direttore 'La noia que està parlant és la filla del director'. >>> SUBJECTE
- La ragazza che stai guardando è la figlia del direttore 'La noia que estàs mirant és la filla del director'. >>> OBJECTE DIRECTE
Pel que fa al segon, el trobarem sovint precedit d'una preposició:
- È questa la canzone di cui ti parlavo 'Aquesta és la cançó de la qual et parlava'.
Com no pot ser altrament, l'italià, igual que les altres tres llengües romàniques analitzades, té un relatiu adverbial: dove.
- L'appartamento dove (in cui) abito è molto piccolo 'L'apartament on (en el qual) visc és molt petit'.
L'última llengua romànica, els pronoms relatius de la qual estudiarem en aquest article, és el romanès. Veurem que aquí la qüestió és una mica diferent ja que el mateix relatiu flexionarà segons la funció sintàctica (abans només teníem variants, amb preposició o sense, de les altres formes). És a dir que disposarem d'una forma per al nominatiu (S), una altra per a l'acusatiu (CD) i encara una altra per al genitiu (CN) i el datiu (CI). A més a més, aquest haurà de concordar en gènere i número amb l'antecedent.
- Fata care vine e sora mea 'La noia que arriba és la meva germana'. Subjecte
- Am un prieten a cărui memorie este excepţională 'Tinc un amic la memòria del qual és excepcional'. Complement del nom
- Filmul pe care l-am văzut 'La pel·lícula que he vist'. Complement directe
Això ens apropa als relatius llatins que repassarem a continuación, ja que aquests també presentaran diverses formes segons la funció sintàctica que desenvolupin dins de la subordinada i hauran de concordar en gènere (masculí, femení o neutre) i número (singular o plural) amb l'antecedent. A continuació, presentarem les formes seguides d'exemples que n'il·lustraran l'ús:
Masculí - Femení - Neutre
Singular / Plural
Nominatiu (S): qui / qui - quae / quae - quod / quae
Acusatiu (CD): quem / quos - quam / quas - quod / quae
Genitiu (CN): cuius / quorum - cuius / quarum - cuius / quorum
Datiu (CI): cui / quibus
Ablatiu (CC): quo / quibus - qua / quibus - quo / quibus
Accepi ab Aristocrito tres epistulas, quas ego lacrimis prope delevi. 'Vaig rebre tres cartes d'Aristòcrit que gairebé esborro amb llàgrimes'. >>> Funció de CD.
Subito nigerrima nubes apparuit quae atrocem tempestatem cum magnis tonitribus fulguribusque adduxit. 'De sobte, aparegué un núvol molt negre que duia una perillosa tempesta acompanyada de trons i llamps'. >>> Funció de S.
Venit in silvam, in qua Dianae templum est. 'Va anar a un bosc on / en el qual hi ha un temple de Diana'. >>> Funció de CC. En aquest cas, l'ablatiu va precedit d'una preposició.
Videtis urbem, cuius muri a Graecis deleti sunt. 'Veieu la ciutat, les muralles de la qual foren destruïdes pels grecs'. >>> Funció de CN. Aquest relatiu ens és familiar perquè es troba a l'origen del ja esmentat cuyo castellà.
Aquesta diversitat de formes segons la funció sintàctica del relatiu la trobem també en altres llengües indoeuropees com l'alemany. Així doncs, aquest té les formes següents:
Nom. Acu. Dat. Gen.
masc. der den dem dessen
fem. die die der deren
neu. das das dem dessen
pl. die die denen deren
Una altra llengua germànica, l'anglès, ha anat simplificant força el sistema de relatius al llarg de la seva història i és que l'anglosaxó tenia un paradigma molt semblant al de l'alemany. Els pronoms actuals són:
who >>> Aquest pronom és usat només quan l'antecedent és una persona: The people who are standing at the back of the room are wearing grey clothes. 'Les persones que són dempeus al final de l'habitació van vestides de gris'.
whose >>> Aquest té el sentit de pertinença, seria equivalent del castellà cuyo: It's the family whose house we visited yesterday. 'És la família la casa de la qual vam vistar ahir'.
that >>> Aquest pot fer referència tant a persones com a objectes: The letter that came yesterday is from my mother. 'La carta que va arribar ahir és de la meva mare'.
Compareu-los amb els de l'anglès antic:
Nom. Acu. Dat. Gen.
masc. se (þe) þone (þe) þǣm (þe) / þām (þe) þæs (þe)
fem. sēo (þe) þā (þe) þǣre (þe) þǣre (þe)
neu. þæt (þe) þæt (þe) þǣm (þe) / þām (þe) þæs (þe)
pl. þā (þe) þā (þe) þǣm (þe) / þām (þe) þāra (þe)
