sábado, 4 de abril de 2020

La terra de les riqueses

Éire, nom autòcton d'Irlanda. Aquest prové del protocelta *Φīweryū, terme que remunta a l'arrel protoindoeuropea *peyH- 'greix, llet' i que dóna com a resultat també el llatí opīmus 'fèrtil' o l'antic grec πῑ́ων 'ric, abundant'. Així doncs, el país rebria el nom de Terra Fèrtil. 


Aquest nom passa a l'anglès sota la forma de Ireland, d'on el català Irlanda o el francès Irlande, amb el component land 'terra'. En altres llengües celtes, com el gal·lès o el bretó, trobem cognats de l'irlandès, Iwerddon i Iwerzhon respectivament. Un altre descendent d'aquest mot celta seria el llatí Hibernia, nom amb el qual era coneguda l'illa en l'antiguitat.


viernes, 3 de abril de 2020

Coïncidències etimològiques

L'irlandès 🇨🇮neamh /nʲavˠ/ i el polonès 🇵🇱niebo /ˈɲɛ.bɔ/. Els dos mots signifiquen 'cel, paradís' i total dos provenen del mateix ètim, el protoindoeuropeu *nébʰos 'núvol'. 



Abril 2020

Abril, del llatí APRĪLIS, veu que prové de l'antic grec Aphrodítē (< aphrós 'escuma'), deessa de l'amor. Els romans anomenaven aquesta divinitat Venus, nom procedent del protoitàlic *wenos 'amor' que al seu torn remunta a l'arrel protoindoeuropea *wenh₁ 'estimar, desitjar'. 


La poesia que s'amaga derrere dels mots

El terme irlandès amb què es designa aquest fruit està carregat de poesia. Aquest és sú talún, paraula composta de 'baia' i talún, genitiu de talamh 'terra'. Per tant la maduixa seria 'la baia de la terra'.

*GELOS / *LUGRĀ: LA LLUNA EN LES LLENGÜES CELTES


Les formes gaèliques gealach (irlandès i  escocès) i giallach (manx) remunten a l'antic irlandès gel 'blanc, brillant' (< protocelta *gelos 'id.'). Mentre que les britòniques lloer (gal•lès), loor (còrnic) i loar (bretó) provenen del probritònic *lloɨr (< protocelta *lugrā 'blavós').