domingo, 30 de diciembre de 2018

El 'pèsol' dins les llengües indoeuropees


Si examinem l'origen d'aquest mot dins de les llengües romàniques, ens adonem que la majoria dels termes provenen d'un possible substrat mediterrani preindoeuropeu que hauria sigut manllevat pel llatí amb la forma ervum 'garrofa' (> ervilha en portugués, arveja en castellà, tots dos amb el sentit de 'pèsol' i el segon amb el sentit de 'garrofa', o 'pèsol' a Amèrica), pel grec antic ὄροβος 'garrofa' i pel protogermànic *arwīts 'pèsol' (> Erbse en alemany, erwt en neerlandès o ärta en suec; tots han mantingut el sentit original d'aquest mot).

Una altra família prou nombrosa és la que descendeix del grec πίσον 'pèsol', l'origen del qual és desconegut. Aquest mot hauria passat al llatí sota la forma de pisum i d'aquí, amb nombroses variants, s'hauria mantingut viu en la majoria de les llengües romàniques: català pèsol, l'italià pisello, el sard piseddu, procedents del diminutiu pisulum; el francés pois i l'occità pese. Encara que sembli mentida, el castellà guisante comparteix ètim amb totes les formes que hem esmentat anteriorment. Tanmateix, s'ha de dir que arriba per l'intermediari del romanç andalusí biššáuṭ procedent, concretament, del llatí pisum sapidum 'pèsol saborós'. Finalment, val a dir que l'anglès, l'irlandès i el gal·lès també compten amb mots que provenen del mateix ètim llatí, aquests són pea, pis i pys respectivament.


Entre les llengües eslaves hi ha unanimitat i totes expressen aquest concepte amb un mot que remunta al protoeslau *gòrxъ 'pèsol', d'on el rus горох, el polonès groszek o el txec hrách.


En l'àmbit bàltic també hi ha consens, ja que les dues representants ofereixen termes que es remunten al protoindoeuropeu *ǵr̥h₂nóm 'gra'. Així doncs tenim el lituà žirnis i el letó zirnis. Aquests mots són cognats del llatí granum 'gra'.

sábado, 29 de diciembre de 2018

Tot és relatiu

El diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (diec) defineix el pronom relatiu de la manera següent:

"Pronom que remet a un element nominal, prèviament aparegut en l’oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d’adjectiu o substantiu."

En aquest article ens fixarem en les formes que introdueixen una frase adjectiva i que compten amb un antecedent explícit dins de la principal. Per començar el nostre periple al llarg de l'origen dels relatius dins de les llengües romàniques, amb remissions a les formes que podem trobar en altres llengües (especialment, es farà esment als relatius en anglès i en alemany), analitzarem com són aquests pronoms en la nostra llengua.

En català, els relatius amb antecedent explícit es poden classificar en tres grups:

Àton: el relatiu àton adopta la forma que, pronunciat [kә], indistintament del fet que faci referència a un ésser animat o a una cosa i pot desenvolupar les funcions de subjecte, de complement directe i de complement circumstancial de temps. Encara que canviï la funció sintàctica, la forma es mantindrà inalterable.

  • Els pintors que van venir ahir han fet una bona feina >>> El relatiu fa de subjecte dins de la frase subordinada.


  • El dia que ens vam conèixer plovia >>> En aquest cas, el relatiu serà un circumstancial.

Tònics: pel que fa als relatius tònics, hem de distingir entre el que es refereix a persones que adoptarà la forma qui ['ki] i el que es refereix a coses, què ['kɛ]. Tant l'un com l'altre aniran precedits d'una preposició.

  • És culpable del delicte de què l'acusen >>> El relatiu és complement preposicional.



  • La noia amb qui anava és la meva germana >>> El relatiu és un circumstancial.


Adverbial: l'adverbi de lloc on ['on] també pot introduir una frase adjectiva. La funció d'aquest serà la de complement circumstancial de lloc. 

El lloc on hem aparcat és zona blava >>> Aquesta forma només s'accepta si l'antecedent designa un espai físic, si no és preferible utilitzar en el, la qual o en els, les quals.

Totes aquestes formes es poden substituir per el qual, la qual, els quals i les quals. Aquests nous relatius hauran de concordar en gènere i número amb el seu antecedent.

A continuació, analitzarem els pronoms relatius dins d'altres llengües romàniques i els compararem amb els que acabem de presentar.

L'occità, llengua molt propera del català, presenta els pronoms relatius següents:

  • que >>> Forma àtona que pot fer la funció de subjecte, complement directe, complements de règim o circumstancials i complement del nom: Los gos que laira 'El gos que borda'; L'òme que cercatz 'L'home que busqueu'; L'endreit qu'anam 'El lloc on anem'; Lo dròlle que t'avèm parlat 'El noi de qui t'hem parlat'.
  • dont >>> Aquest pronom té el sentit de pertinença i l'analitzarem més endavant en francès ja que aquesta llengua també compta amb aquest relatiu.
  • lo qual, la quala, los quals, las qualas >>> Formes tòniques que poden fer les mateixes funcions que l'àton que. En aquest cas, concorda en gènere i número amb l'antecedent: M'agrada la facilitat amb la quala fas tos vèrses 'M'agrada la facilitat amb la qual composes versos'.

Hem de dir que el caràcter tan versàtil del primer pronom li confereix l'estatus de forma més utilitzada.

El castellà compta amb la forma que que tant pot anar sola i fer la funció de subjecte o de complement directe, com anar precedida de preposició i desenvolupar altres funcions. Per a referirse a persones, la llengua castellana utilitza el pronom quien ['kjen] (que es pot flexionar en número, quienes) precedit de preposició. Totes aquestes formes poden substiuir-se, com en cas català, per el cual, la cual, los cuales i las cuales així com també per el que, la que, los que i las que, aquestes últimes inexistents en català. Hem de destacar també la presència dels adverbials donde, cuando i como.

Exemples:

  • La empresa que crearon el año pasado ha obtenido muchas ganancias >>> relatiu en funció de complement directe.


  • El abogado de quien te hablé ha salido hoy en la televisión >>> aquí, el relatiu, precedit de preposició, fa la funció de complement preposicional.


Un relatiu propi del castellà és el cuyo, cuya, cuyos, cuyas que a banda de remetre a un antecedent, acompaña un nom amb el qual concorda en gènere i número. Un exemple amb equivalent en català és:

  • El alumno, cuyos padres se entrevistaron ayer con el director, ha vuelto a molestar en clase >>> L'alumne, els pares del qual es van entrevistar ahir amb el director, ha tornat a molestar a classe.


En el cas del català, el relatiu farà la funció de complement del nom, mentre que en castellà desenvolupa la mateixa funció que el nom que determina.

En castellà disposem també de pronoms adverbials: donde (lloc), cuando (temps) i como (mode). 

El cas del francès és una mica diferent. La llengua gal·la compta amb les formes que i qui, però aquí ja no es refereixen a coses i a persones, sinó que s'usen per a diferents funcions sintàctiques. Vegem-ne un parell d'exemples:

  • Le garçon qui parle est mon frère 'El noi que parla és el meu germà' >>> En aquesta frase, el relatiu fa la funció de subjecte dins de la subordinada.


  • Le garçon qu'il a rencontré hier est mon frère 'El noi que (ell) va conèixer ahir és el meu germà' >>> En aquest cas, el relatiu funciona com un complement directe.


Per a les funcions de complement del nom, complement de l'adjectiu o complement preposicional, el francès té el terme dont. Vegem-ne alguns exemples d'ús:

  • Nous avons un ami américain dont le nom de famille est d'origine française 'Tenim un amic americà, el cognom del qual és d'origen francès'.


  • J'ai écouté avec plaisir ce pianiste dont on m'avais beaucoup parlé 'Vaig escoltar atentament aquell pianista de qui m'havien parlat tant'.


El primer exemple seria l'equivalent del castellà cuyo, mentre que el segon es forma a partir de la preposició regida pel verb parler, és a dir de. Val a dir que quan el verb regeix una altra preposició o bé quan hi ha una locució preposicional els pronoms relatius adopten altres formes segons si l'antecedent es tracta d'un objecte o d'una persona.

  • La jeune fille avec qui je suis venu est la soeur de Jean 'La noia amb qui he vingut és la germana d'en Joan'. >>> PERSONA

  • Le cours auquel nous nous sommes inscrits commence demain 'El curs al qual ens hem inscrit comença demà'. >>> OBJECTE

Finalment, hem d'esmentar el relatiu adverbial  quan l'antecedent és un lloc.

La llengua italiana usa, habitualment, dos relatius invariables: che i cui

El primer, igual que passa amb els seus homòlegs romànics, el trobem fent les funcions de subjecte i d'objecte directe:

  • La ragazza che sta parlando è la figlia del direttore 'La noia que està parlant és la filla del director'. >>> SUBJECTE

  • La ragazza che stai guardando è la figlia del direttore 'La noia que estàs mirant és la filla del director'. >>> OBJECTE DIRECTE
Pel que fa al segon, el trobarem sovint precedit d'una preposició:

  • È questa la canzone di cui ti parlavo 'Aquesta és la cançó de la qual et parlava'.
Com no pot ser altrament, l'italià, igual que les altres tres llengües romàniques analitzades, té un relatiu adverbial: dove.

  • L'appartamento dove (in cui) abito è molto piccolo 'L'apartament on (en el qual) visc és molt petit'.
L'última llengua romànica, els pronoms relatius de la qual estudiarem en aquest article, és el romanès. Veurem que aquí la qüestió és una mica diferent ja que el mateix relatiu flexionarà segons la funció sintàctica (abans només teníem variants, amb preposició o sense, de les altres formes). És a dir que disposarem d'una forma per al nominatiu (S), una altra per a l'acusatiu (CD) i encara una altra per al genitiu (CN) i el datiu (CI). A més a més, aquest haurà de concordar en gènere i número amb l'antecedent.

  • Fata care vine e sora mea 'La noia que arriba és la meva germana'. Subjecte

  • Am un prieten a cărui memorie este excepţională 'Tinc un amic la memòria del qual és excepcional'. Complement del nom

  • Filmul pe care l-am văzut 'La pel·lícula que he vist'. Complement directe
Això ens apropa als relatius llatins que repassarem a continuación, ja que aquests també presentaran diverses formes segons la funció sintàctica que desenvolupin dins de la subordinada i hauran de concordar en gènere (masculí, femení o neutre) i número (singular o plural) amb l'antecedent. A continuació, presentarem les formes seguides d'exemples que n'il·lustraran l'ús:

Masculí - Femení - Neutre

Singular / Plural

Nominatiu (S): qui / qui - quae / quae - quod / quae
Acusatiu (CD): quem / quos - quam / quas - quod / quae
Genitiu (CN): cuius / quorum - cuius / quarum - cuius / quorum
Datiu (CI):                       cui / quibus
Ablatiu (CC): quo / quibus - qua / quibus - quo / quibus

Accepi ab Aristocrito tres epistulas, quas ego lacrimis prope delevi. 'Vaig rebre tres cartes d'Aristòcrit que gairebé esborro amb llàgrimes'. >>> Funció de CD.

Subito nigerrima nubes apparuit quae atrocem tempestatem cum magnis tonitribus fulguribusque adduxit. 'De sobte, aparegué un núvol molt negre que duia una perillosa tempesta acompanyada de trons i llamps'. >>> Funció de S.

Venit in silvam, in qua Dianae templum est. 'Va anar a un bosc on / en el qual hi ha un temple de Diana'. >>> Funció de CC. En aquest cas, l'ablatiu va precedit d'una preposició.

Videtis urbem, cuius muri a Graecis deleti sunt. 'Veieu la ciutat, les muralles de la qual foren destruïdes pels grecs'. >>> Funció de CN. Aquest relatiu ens és familiar perquè es troba a l'origen del ja esmentat cuyo castellà.

Aquesta diversitat de formes segons la funció sintàctica del relatiu la trobem també en altres llengües indoeuropees com l'alemany. Així doncs, aquest té les formes següents:

                 Nom.        Acu.         Dat.        Gen.

masc.        der           den           dem       dessen

fem.          die           die            der        deren

neu.          das           das           dem       dessen

pl.            die            die           denen    deren

Una altra llengua germànica, l'anglès, ha anat simplificant força el sistema de relatius al llarg de la seva història i és que l'anglosaxó tenia un paradigma molt semblant al de l'alemany. Els pronoms actuals són:

who >>> Aquest pronom és usat només quan l'antecedent és una persona: The people who are standing at the back of the room are wearing grey clothes. 'Les persones que són dempeus al final de l'habitació van vestides de gris'.

whose >>> Aquest té el sentit de pertinença, seria equivalent del castellà cuyo: It's the family whose house we visited yesterday. 'És la família la casa de la qual vam vistar ahir'.

that >>> Aquest pot fer referència tant a persones com a objectes: The letter that came yesterday is from my mother. 'La carta que va arribar ahir és de la meva mare'.

Compareu-los amb els de l'anglès antic:

                 Nom.        Acu.                         Dat.                 Gen.

masc.        se (þe)      þone (þe)    þǣm (þe) / þām (þe)    þæs (þe) 

fem.          sēo (þe)     þā (þe)       þǣre (þe)                    þǣre (þe)

neu.          þæt (þe)     þæt (þe)   þǣm (þe) / þām (þe)    þæs (þe)

pl.            þā (þe)        þā (þe)     þǣm (þe) / þām (þe)     þāra (þe)

miércoles, 22 de agosto de 2018

L'estiu o l'estació que crema

El terme amb què els romans designaven l'estiu és aestās (acu. aestātem), del qual provenen el francès été i l'italià estate (el castellà estío i el català estiu són hereus d'un derivat d'aquest mot, aestiuum tempus, el significat del qual és 'temps estiuenc'). Aquest mot es remunta a una arrel protoindoeuropea *h₂eydʰ- 'cremar, foc'. Hi ha múltiples hereus d'aquesta veu, des de l'antic irlandès áed que manté el sentit original (també el grec antic αἶθος), fins al llatí aedēs 'temple, santuari, cambra' (en plural, aquest mot significa 'casa, habitatge'). Aquest canvi de significat es pot explicar pel fet que, originalment, volia dir 'llar de foc' i, posteriorment, prengué el sentit d'indret on hi ha una llar de foc, és a dir, una cambra o una casa. Altres llengües, com el sànscrit एध (édha), han evolucionat cap al significat de 'combustible, llenya per a fer foc' o, com el protogermànic *aidaz (> antic anglès ād 'id.'), han pres el sentit de 'pira funerària'. Podem observar que tot i els canvis experimentats per aquest mot en algunes llengües, els significats giren entorn de la idea de 'foc' o de 'calor', per tant no és extrany que, tal i com s'apuntava a l'inici de l'entrada, en alguna d'elles hagi passat a designar l'estació més càlida de l'any. Així doncs, el mot estiu significaria 'l'estació que crema'.



lunes, 30 de julio de 2018

El concepte 'pèsol'

PORTUGUÈS: ervilha

CASTELLÀ: guisante

CATALÀ: pèsol

OCCITÀ: pese

FRANCÈS: (petit) pois

ARPITÀ: pês

PIAMONTÈS: arbion

ROMANX: arvegl

FRIÜLÈS: cesaron

SARD: piseddu

ITALIÀ: pisello

ROMANÈS: mazăre


ANGLÈS: pea

FRISÓ: eart

NEERLANDÈS: erwt

ALEMANY: Erbse

DANÈS: ært

SUEC: ärta

NORUEC BOKMAL: ert

NORUEC NYORSK: ert

FEROÈS: ertur

ISLANDÈS: ert


POLONÈS: groszek

TXEC: hrách

ESLOVAC: hrach

ESLOVÈ: grah

SERBOCROAT: grašak

MACEDONI: грашок

BÚLGAR: грах

UCRAÏNÈS: горох

RUS: горох


LITUÀ: žirnis

LETÓ: zirnis


IRLANDÈS: pis

MANX: pishyr

ESCOCÈS: peasair

GAL·LÈS: pysen

CÒRNIC: pesen

BRETÓ: piz


GREC: μπιζέλι, αρακάς


ALBANÈS: bizele


PERSA: نخود (nokhod)



miércoles, 25 de julio de 2018

PANADERO


Derivados de ‘pan’ con sufijos equivalentes encontramos en todas las lenguas románicas, sin embargo, no significan siempre lo mismo que en castellano, es decir, ‘persona que hace y vende pan’. En efecto, solo el portugués padeiro y el italiano panettiere tiene este sentido. El catalán paner(-a) i el francés panier significan ‘cesto o recipiente para llevar distintos objetos entre los que se incluye el pan’. No obstante, cabe decir que tanto una como la otra designan este oficio con un sufijo cognado del castellano -ero, a saber, -er en ambos casos. La diferencia es el lexema. De esta forma, tenemos el catalán forner derivado de forn ‘horno’ (literalmente sería ‘la persona que hornea’ cf. cast. hornero, pt. forneiro, fr. fournier, it. fornaio que tendrían este mismo significado) y boulanger, cuyo origen sería más complicado ya que a lo largo de su historia ha ido incorporando distintos sufijos que proceden de diferentes lenguas. La palabra catalana que da origen a esta profesión nos acerca a la inglesa y, por extensión, a la de otras lenguas germánicas. En este caso, en vez de derivar de un sustantivo, derivan de un verbo. Así, el inglés baker procede del verbo bake ‘hornear’ y el alemán backen ‘id.’ nos proporciona Bäcker. Ocurre lo mismo en galés con el verbo pobi que también significa ‘hornear’ y que da el sustantivo pobwr ‘panadero’. Asimismo, en las lenguas eslavas observamos formaciones similares: el polaco piec ‘hornear, asar’ nos da piekarz ‘panadero’ y el ruso печь nos ofrece el derivado пекарь. El vasco, al igual que el castellano, cuenta con derivados tanto de ‘pan’, ogi, como de ‘horno’, labe, para designar la persona que hace el pal: ogidun y labari respectivamente. 


martes, 17 de julio de 2018

El concepte 'llibre'

LLENGÜES ROMÀNIQUES

PORTUGUÈS: livro

CASTELLÀ: libro

CATALÀ: llibre

OCCITÀ: libre

ARPITÀ: lévro

FRANCÈS: livre

PIAMONTÈS: lìber

ROMANX: cudesch

FRIÜLÈS: libri

SARD: libru

ITALIÀ: libro

ROMANÈS: carte

LLENGUES CELTES

GAÈLIC IRLANÈS: leabhar

GAÈLIC MANX: lioar

GAÈLIC ESCOCÈS: leabhar

GAL·LÈS: llyfr

CÒRNIC: levrow

BRETÓ: levr

LLENGÜES GERMÀNIQUES

ANGLÈS: book

FRISÓ: boek

NEERLANDÈS: boek

ALEMANY: Buch

DANÈS: bog

SUEC: bok

NORUEC BOKMAL: bok

NORUEC NYORSK: bok

FEROÈS: bók

ISLANDÈS: bók

LLENGÜES ESLAVES

POLONÈS: książka, księga

SORAB: knigły

TXEC: kniha

ESLOVAC: kniha

ESLOVÈ: knjiga

SERBOCROAT: knjiga

MACEDONI: книга

BÚLGAR: книга

UCRAÏNÈS: книга

RUS: книга

LLENGÜES BÀLTIQUES

LITUÀ: knyga

LETÓ: grāmata

PRUSSIÀ: lāisks


GREC: βιβλίο


ALBANÈS: libër


ARMENI: գիրք (girk)


LLENGÜES IRÀNIES:

PERSA: کتاب (kethab)

TADJIK: китоб


LLENGÜES ÍNDIES:

HINDI: ग्रंथ (grantha), किताब (kitāba)

GUJARATI: પુસ્તક (pustaka)

BENGALÍ: কেতাব (kētāba)



viernes, 13 de julio de 2018

El concepte 'amor' en les llengües finoúgriques

FINÈS : rakkaus

ESTONIÀ : armastus

SAMI : ráhkisvuohta 

CARELIÀ : rakkahus

MARI : jöratə̑maš

HONGARÈS : szeretet, szerelem


jueves, 12 de julio de 2018

El concepte 'amor' en les llengües turqueses

TURC : aşk

TURCMAN : yşk


ÀZERI : eşq


UZBEK : ishq, sevgi


UIGUR : ashq


KIRGUÍS : сүйүү (suiuu)


KAZAKH : махаббат (makhabbat), ғашықтық (ghashyktyk)


TÀTAR : ярату (iaratu)


El concepte 'amor' en les llengües eslaves i bàltiques

POLONÈS : miłość

TXEC : láska


ESLOVAC : láska


ESLOVÈ : ljubezen


SERBOCROAT : ljubav


MACEDONI :  љубов


BÚLGAR :  любов


UCRAÏNÈS : коха́ннялюбо́в


RUS : любо́вь


LITUÀ : meilè


LETÓ : mīlestība




El concepte 'amor' en albanès, grec, armeni, kurd, persa, tadjik, hindi i bengalí

ALBANÈS : dashuri

GREC : αγάπη, έρωτας


ARMENI : սեր (ser)


KURD : evîn


PERSA : عشق ('eshq)


TADJIK : ишқ (ishk)

HINDI : प्रेम (prēma), प्रीति (prīti)

BENGALÍ : প্রেম (prēma)




El concepte 'amor' en les llengües celtes

GAÈLIC IRLANDÈS : grá

GAÈLIC MANÈS : cur graih da


GAÈLIC ESCOCÈS : gaol, gràdh


GAL·LÈS : cariad


CÒRNIC : kara


BRETÓ : karantez




El concepte 'amor' en les llengües germàniques

ANGLÈS : love

FRISÓ : leafde


NEERLANDÈS : lifde


LUXEMBURGUÈS : Léift


ALEMANY : Liebe


DANÈS : kjærlighed


SUEC : kärlek


NORUEC BOKMAL : kjærlighet 


NORUEC NYORSK : kjærleik


FEROÈS : kærleiki


ISLANDÈS : ást, kærleikur



El concepte 'amor' en les llengües romàniques

PORTUGUÈS : amor

GALLEC : amor

ASTURIÀ : amor

CASTELLÀ : amor

CATALÀ : amor

OCCITÀ : amor

FRANCÈS : amour

ARPITÀ : amor

PIAMONTÈS : amor

ROMANX : amur

LADÍ : amour

FRIÜLÀ : amôr

ITALIÀ : amore

SARD : amore, more, amori, mori

ROMANÈS : dragoste